ES POT SANCIONAR DUES VEGADES A UN FUNCIONARI PER UN MATEIX FET?

L’article 133 de la Llei 30/1992, assenyala que no podran sancionar-se els fets que s’hagin sancionat penal o administrativament, en els casos en què s’apreciï identitat de subjecte, fet i fonament.És el principi general del dret que es coneix com non bis in idem, àmpliament recolzat per la doctrina Constitucional (per totes, la STC 2/2003, de 16 de gener).

Ara bé, quan la persona responsable té una especial relació amb l’Administració, és a dir, és un empleat públic, aquesta prohibició es va modulant, de tal manera que es poden donar casos en què coexisteixin aquestes dues sancions per uns mateixos fets.

Tot i que precisament aquesta relació especial és la que comporta en molts casos l’apreciació d’agreujants en l’àmbit penal o inclús la reserva de determinats delictes per als funcionaris públics, la jurisprudència ha entès que no s’estaria vulnerant aquest principi.

I és per això que en els règims disciplinaris dels funcionaris públics, especialment els destinats a membres de les forces i cossos de seguretat, s’acostuma a considerar una falta disciplinària la condemna per delicte dolós. En aquest sentit, l’article 68.1.e) de la Llei 10/1994, de la policia de la Generalitat-Mossos d’esquadra, considera infracció molt greu el fet d’haver estat condemnat per qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós amb pena privativa de llibertat o per qualsevol infracció penal de  furt o estafa; l’article 7.b) de la Llei orgànica 4/2010, del règim disciplinari del Cos Nacional de Policia (aplicable també a les policies locals), que considera una infracció molt greu haver estat condemnat per delicte dolós relacionat amb el servei , o en el mateix sentit l’article 7 de la Llei orgànica 12/2007, del Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil.

Però, quin és l’argument amb el que es basen els Tribunals per no apreciar aquesta prohibició de no sancionar dues vegades pels mateixos fets?

La fonamentació jurídica rau en el fet que mentre el Dret penal té per objecte la repressió dels fets delictius, el règim disciplinari té per objecte tutelar l’ètica i el prestigi dels funcionaris i de l’Administració (STS de 9 de maig del 2000 o la STSJC de 31 de maig de 2001). El Tribunal Constitucional, per la seva banda, considera que “la irreprochabilidad penal de los funcionarios de  policía es un interés legítimo de la Administración que, al sancionar disciplinariamente a los que han sido objeto de condena penal, no infringe en consecuencia el principio non bis in  idem (STC 234/1991, de 10 de desembre), o en el mateix sentit, les SSTC 2/1981, de 30 de gener o 50/1983, de 14 de juny.

Per tant, en el cas dels funcionaris públics no està prohibit ni és considerat inconstitucional  que s’imposin dues sancions (administrativa i penal) per uns mateixos fets.