L’atemptat a agents de l’autoritat no és una falta

Malauradament s’ha convertit en una pràctica forense habitual, que els atemptats a agents de l’autoritat es “rebaixin” a meres faltes penals i és que, darrerament ens trobem que hem de recórrer les Interlocutòries que incoen el judici de faltes i els Jutges es venen obligats a donar-nos la raó.

Sense anar més lluny, avui mateix el Jutjat d’instrucció 3 de Badalona ens ha estimat el recurs de reforma que vàrem presentar contra la incoació d’un judici de faltes i ha acceptat transformar el procediment a Diligències Prèvies, per uns fets en els quals va resultar agredit un agent de la guàrdia urbana de Badalona mentre actuava en l’exercici de les seves funcions. Fa tot just 15 dies, el Jutjat d’instrucció 29 de Barcelona també ens va estimar un recurs similar i va transformar el procediment de faltes a diligències prèvies.

Anem a veure: pel que fa referència al delicte d’atemptat, previst i penat en l’art. 550 en relació amb l’art. 551 del Codi Penal, la Sala II del Tribunal Suprem ha interpretat el precepte (SSTS 1998.06.16, 2000.06.04, 20-12-2000, 2001.01.12, 2002.01.21, 13-9 -2002, 2003.05.29, 2007.07.19, en què se citen moltes altres)en el sentit  que per a l’existència del delicte d’atemptat cal la concurrència dels següents elements:

a) Que el subjecte passiu de l’acció típica sigui autoritat, agent d’aquesta o funcionari públic;

b) Que l’acció contra aquests subjectes es realitzi quan els mateixos es trobin en l’exercici de les funcions pròpies dels seus càrrecs o amb motiu d’aquestes, actuant dins del marc de la legalitat, ja que la extralimitació o excés en l’exercici de les seves funcions priva el subjecte passiu de l’especial protecció que la llei li dispensa, perdent la seva condició pública i convertint-lo en un particular (SSTS 1995.02.14, 1996.01.26, 2007.09.26)

c) Que l’acció consisteixi en l’escomesa, ocupació de força, intimidació greu o resistència activa també greu

d) Que el subjecte actiu tingui coneixement (element subjectiu) de la qualitat d’autoritat, agent d’aquesta o funcionari públic, de la persona sobre la qual exerceix la violència o intimidació.

e) L’acció ha de ser promoguda per mitjà d’un dol específic de menyscabar el principi d’autoritat, que pot ser directe, quan el subjecte busca primordialment tal ofensa a l’esmentat principi, o “dol de conseqüències necessàries”, si no es vol principalment la vexació de l’autoritat, però s’accepta el mateix, com a conseqüència necessària d’una actuació en la qual es persegueixen altres fins. Es presumeix la concurrència de l’expressat element subjectiu, quan el mateix s’infereixi lògicament de la constatació dels components objectius del tipus, d’acord amb les regles de l’experiència, llevat que s’acrediti en la causa l’existència d’un mòbil diferent (SSTS 1 -6-1987, 1988.11.28, 1989.06.16, 1992.02.14, 21 i 2002.01.16, 2004.06.09, 4-12-2007).

Cal recordar que, el delicte d’atemptat es perfecciona amb el simple atac en qualsevol de les quatre formes previstes en el tipus, fins i tot quan l’acte de escomesa no aconsegueixi el seu objectiu, qualificant aquest delicte com de mera activitat, de manera que encara que no s’arribi a colpejar o agredir materialment al subjecte passiu, el delicte es consuma amb l’atac, escomesa o greu intimidació, que pot consistir en un mer acte formal d’iniciació de l’atac o en un moviment revelador del propòsit agressiu (STS. 2003.03.15 i 2-10-2006).

Per tant, es pot concloure que el bé jurídic protegit pel delicte d’atemptat és l’ordre públic en sentit ampli, així que les conductes que l’afecten estan dirigides a menyscabar l’actuació dels subjectes encarregats del normal funcionament i / o exercici regular de prestacions relatives a l’interès general que l’Administració ha de prestar als ciutadans.

Paral·lelament caldrà castigar les lesions que hagin pogut ocasionar, mitjançant el corresponent  concurs de delictes, però en cap cas quedarà subsumit el resultat lesiu amb el tipus penal d’atemptat i és que, el bé jurídic protegit és el principi d’autoritat mentre que en el delicte o falta de lesions és la integritat o indemnitat físiques i per tant, són dos il·lícits penals de naturalesa diferent.

Recordem també que el delicte d’atemptat a agents de l’autoritat està penat d’1 a 3 anys de presó (art 551 CP) i que si l’agressió es duu a terme amb armes o altres instruments perillosos, la pena serà de 3 a 4 anys i mig de presó. En aquest tipus de delictes, si hi ha lesions la pena a  imposar serà la meitat superior del delicte més greu.

Albert Requena Mora

Advocat ICAB 34143 i mosso d’esquadra en excedència TIP 5700