La despenalització de l’incompliment del conveni de divorci (618.2 i 622 CP)

Amb l’entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2015, de modificació del Codi Penal, s’ha derogat el llibre III del Codi Penal (de les faltes). Algunes faltes han passat a delictes lleus (lesions), algunes han passat a ser faltes administratives (desobediència a agents de l’autoritat) i algunes altres com a molt, il·lícits de caire civil (incompliment de convenis de divorci, p. ex.).

En els derogat articles 618.2 i 622 es penava com a falta l’incompliment de les obligacions familiars establertes en conveni judicialment aprovat en casos de separació o divorci, sempre que no fos constitutiu de delicte (art. 223 i ss -trencament deure de custòdia i inducció de menors a abandonar la llar, sostracció de menors, abandonament de menors o impagament de prestacions econòmiques). És a dir, era un calaix de sastre que servia per denunciar a l’altre progenitor per desavinences o petits incompliments derivats del conveni de divorci (manca de puntualitat a l’hora de recollir o tornar el menor, deixar de pagar alguna de les prestacions econòmiques un mes o dos alternatius, etc…).

Més enllà de solucionar els problemes, l’existència d’aquestes faltes propiciava en la majoria de casos un allau de denuncies (en fer-se davant la policia o el Jutjat resultaven gratuïtes) que agreujaven la relació entre els progenitors i de retruc, el benestar dels fills. Anem a veure què ha passat amb la nova regulació.

D’una banda, els incompliments greus de convenis o sentències poden donar lloc a responsabilitat per desobediència o per algun dels delictes anteriorment citats contra les drets i deures familiars (arts. 223 i ss CP). D’altra banda, els casos de mera obstaculització, compliment defectuós o incompliments sense la gravetat suficient (supòsits anteriorment previstos en els arts. 618.2 i 622 CP) tenen un règim sancionador en l’article 776 de la Llei d’enjudiciament civil. És a dir, que el progenitor que vulgui demanar l’altre per aquest tipus d’incompliment, haurà d’interposar una demanda civil davant el mateix Jutge que va dictar Sentència de divorci o separació.

Si queden despenalitzades aquestes faltes, què passa amb els procediments ja incoats?

La Disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 1/2015, preveu que la tramitació dels processos per falta iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i per fets que resulten per ella despenalitzats:

  1. Si porten aparellada una possible responsabilitat civil, continuaran fins al seu normal acabament, llevat que el legitimat per a això manifesta expressament no voler exercir les accions civils que l’assisteixin, en aquest cas es procedirà a l’arxiu de les actuacions, amb el vist del ministeri fiscal.
  2. Si la falta que s’imputa no porta aparellada responsabilitat civil, s’haurà de dictar el sobreseïment i arxiu.

Així ho ha entès el jutjat d’Instrucció 4 de Martorell, en la Interlocutòria 111/2015, de 9 de juliol,  que ràpidament ha dictat el sobreseïment i arxiu en un judici de faltes incoat contra un pare que estava denunciat perquè segons la mare no complia el règim de visites correctament.

Aquesta mesura, deixant a banda que està pensada per  descol·lapsar el jutjat, pot ajudar a forçar que els progenitors hagin d’arribar a enteses i solucions extrajudicials, per la qual cosa es pot veure de manera positiva la despenalització d’aquestes dues faltes.

Sempre diem que els jutjats no solucionen els conflictes de parella i precisament els articles 618.2 i 622 n’eren el cas paradigmàtic: només empitjoraven unes relacions ja de per sí prou malmeses.

Albert Requena Mora

Advocat ICAB 34.143

2 thoughts on “La despenalització de l’incompliment del conveni de divorci (618.2 i 622 CP)

  1. Este cambio legislativo creo que supone aligerar los juzgados de guardia de denuncias con poca gravedad penal. Ahora bien, existen un montón de personas avispadas, que van a encontrar en estos cambios, un apoyo para la manipulación de sus exparejas. Se instrumentalizan a los hijos como armas arrojadizas para herir al otro cónyuge. Por no decir que los niños serán los peores afectados. Supervivencia emocional: habrá parejas que evolucionen para no destruirse, y otras, que encontrarán en la destrucción su justificación para no evolucionar heridas pasadas. Qué miedo por esos niños!

  2. Estimado Roger,
    Precisamente el bienestar de los hijos nos preocupa enormemente por su vulnerabilidad y porque no tienen culpa de nada. Desde Requena Advocats siempre intentamos que los procesos de divorcio sean lo menos traumáticos posible para la pareja e buscamos por todos los medios las soluciones amistosas. Como profesionales tenemos una gran responsabilidad con nuestros clientes quienes depositan en nosotros su confianza. A menudo vemos demandas temerarias con falsas expectativas para quién la interpone, y denuncias falsas contra cónyuges sólo para conseguir unos mayores beneficios en los convenios de divorcio y la verdad es que al final, tampoco dan el resultado que esperaban y queda en evidencia la parte que temerariamente ha iniciado el procedimiento. De ahí la ética y la honradez que debe operar en los abogados ante este tipo de situaciones, donde no todo vale y se juega con el futuro de personas y sobretodo, del sufrimiento de los niños.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *