La Generalitat accepta indemnitzar un mosso exclòs el 2004 a qui va haver de readmetre 8 anys després

Exclòs del curs de formació bàsica el 2004 i readmès per Sentència judicial: ara toca indemnitzar-lo.

Després d’un periple judicial inacabable, la Generalitat ha acceptat pagar les quantitats que va deixar de percebre A. M.G. des del 2004 fins el 2012, any en la qual va ser nomenat funcionari de carrera.

Els fets es remunten al 2004, quan A.M.G. va ser exclòs del curs de formació bàsica de la 17ª promoció  pel famós i a la vegada vergonyós episodi de les “discromatòpsies” (un dels casos més delirants, patètics, surrealistes i injustos que ha protagonitzat el Departament d’Interioren una conocatòria d’accés al cos de mossos). Doncs bé, contra aquesta exclusió, el Sr. A.G.M. va presentar el recurs contenciós administratiu corresponent davant el TSJC. La Sentència recaiguda en el procés obligava a la Generalitat a reametre’l perquè no era ajustada a dret la seva exclusió. La Generalitat apel·la en cassació aquesta decisió. Perd el recurs, i el readmet, a contracor, i el torna a excloure, i el Jutjat li torna a dir que no és ajustat a dret, i es reincorpora finalment al curs de formació bàsica 2010-2011, i aprova el curs, i aprova també les pràctiques finalment el 2012.

Ara una vegada ha acabat les pràctiques i és nomenat funcionari de carrera toca reclamar el que per justícia li pertoca: les quantitats deixades de percebre durant tots aquests anys (a les quals se’ls hi ha de restar tot allò que ha cobrat -també que ha treballat- però que seria incompatible. De no ser així hauria hagut de cobrar 235.000€). I es fa la corresponent sol·licitud, que contra les bones pràctiques i de les obligacions legals l’administració desestima per silenci (creant una absoluta indefensió), i es recórre aquesta desestimació al Jutjat contenciós administratiu un altre cop (que es declara incompetent per raó de quantia i es remet al TSJC) i el Departament d’Interior accepta iniciar els tràmits per calcular la indemnització, i passat el termini de 3 mesos no acaba l’esmentat procediment, cosa que obliga a tornar a anar al TSJC que es declara incompetent ara perquè no és una tema de quantia sinó de personal, i ho remet al Jutjat contenciós administratiu, qui admet la demanda finalment a tràmit. I van passant els anys. I encara tenim un altre procediment obert al Jutjat pels efectes administratius de tot plegat.

Una vegada el Departament d’Interior es veu atrapat en el procediment judicial final, el Secretari General dicta resolució en la qual es reconeix el dret a A.M.G. a rebre una indemnització (pràcticament igual a la que sol·licitàvem, i que s’accepta com a correcta). Però….i els interessos? el Secretari General entén que els interessos es generen des de que va ser noemnat funcionari en pràctiques (el 2012) però nosaltres entenem que no, que pel principi de la “restitutio in integrum” cal que es meritin mes a mes des del moment en el qual el Sr. A.M.G. hauria hagut de cobrar cada quantitat (2004, 2005, 2006…).

I per això acceptarem parcialment judicialment la quantitat indemnitzatòria però seguirem endavant amb la lluita perquè els interessos siguin els que legalment li pertoquen. Fins on calgui.

Per una banda vull felicitar el mosso d’esquadra perquè finalment veu una mica de llum al final del túnel i veurà recompensat en part tot el greuge, el patiment i la injustícia suportada durant tots aquests anys. Li han truncat la vida i sesgat la carrera professional (per la promoció que hauria hagut d’entrar i els esudis que té, podria haver fet ), tot plegat per una negligència del Departament d’Interior, reconduit pels Tribunals.

Intel·ligent, pacient, honrat, honest, humil i per descomptat un excel·lent professional i millor persona, al qual no li arriben ni a la sola de les sabates molts alts comandaments del cos, càrrecs de confiança i polítics del Departament. Mai li he sentit una sola paraula de despreci, de ràbia o enuig per tot el que ha hagut de patir,  i motius puc ben assegurar que no li han faltat.

El comportament del Departament d’Interior ha estat i seguieix sent inaccaptable, vergonyós i indigne. A més d’un se li hauria de caure la cara de vergonya.

Per altra banda, A.M.G., me n’alegro molt per tu de guanyar aquesta batalla, però la guerra en cara no s’ha acabat. Saps que seguirem endavant fins on faci falta, amic.

Albert Requena Mora,

Advocat ICAB 34.143 i mosso d’esquadra en excedència 5700.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *