Mossos: La denegació d’un permís no la pot signar el personal administratiu

Sentència 251 /2015: El Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Barcelona atorga el dret  a gaudir del permís per hospitalització d’un familiar de segon grau a un agent del cos de mossos d’esquadra, denegat formalment per la funcionària administrativa de la seva ABP.

Desconec si per error o per un descuit, però al final va ser l’administrativa de l’ABP qui formalment va denegar un permís per hospitalització d’un familiar de segon grau. Amb bon criteri, la Magistrada entén que es tracta  d’un acte radicalment nul de ple dret, d’acord amb l’article 62.1.b) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. En paraules textuals de la citada Sentència “Es tracta d’una manca de competència clara, ostensible, fàcilment apreciable i greu“.

Cal dir que varem intentar per tots les mitjans no  haver de recórrer a l’empara dels Jutges i Tribunals, interposant un recurs de reposició, però es va entendre desestimat per silenci.

Resulta inconcebible que l’Administració no resolgui els recursos quan està obligada per Llei (art. 42.1 Llei 30/1992 i art. 53.1 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost del règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya). I resulta del tot impresentable que finalment resolgui el recurs el dia anterior a la celebració del judici, dos anys després de la primera sol·licitud ( a la magistrada tampoc se li passa per alt aquest fet).

Impresentable resulta també que la Generalitat, en l’escrit de personació a la causa judicial comuniqués que volia que es celebrés el judici oral (nosaltres vam intentar que es dirimís la controvèrsia sense necessitat de celebració de judici).

La Sentència imposa, a més a més, les costes processals a la Generalitat de Catalunya.

Arribat a aquest punt convindria fer una reflexió: realment és necessari destinar tants recursos de l’administració pública, que paguem tots, a un procés judicial d’aquestes característiques (al final es tracta d’atorgar o no 2 dies de permís)? Ningú podia haver considerat que es va cometre un error i reconduir el cas? Quan li ha costat tot plegat a l’Administració?

La Sentència no és ferma, i lluny de treure els colors a més d’un, molt probablement treuran pit i apel·laran al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com ens tenen acostumats.

PD: Si algun mosso o mossa té una germana o cunyada hospitalitzada per part (natural o cesària) , que demani el permís per hospitalització d’un familiar de segon grau sense explicar el motiu, ni tan sols a mode de comentari inofrmal. Us estalviareu problemes.

 

Albert Requena Mora

Advocat ICAB 34.143 i mosso d’esquadra en excedència 5700

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *