La policia pot detenir per delictes lleus?

Amb totes les modificacions tant del codi Penal com de la Llei d’Enjudiciament Criminal recents, són molts els dubtes que sorgeixen, fins al nivell més bàsic:

Davant la possible comissió d’un delicte lleu la policia pot detenir?

Malauradament la resposta no resulta senzilla perquè sembla ser que al legislador se li ha escapat o s’ha oblidat de pensar amb els primers agents jurídics de la nostra societat: els membres de les forces i cossos de seguretat.

Anem a veure:

1- Han desaparegut les faltes penals (Llibre III CP) i tot el que fa referència a elles. Per tant, ja no és d’aplicació  l’article 495 de la LECr que prohibia la detenció per simples faltes, llevat que el reu no tingués domicili conegut o no donés fiança suficient a criteri de l’agent. És més res impedia al legislador modificar aquest article dient ” no es podrà detenir per delictes lleus, llevat que el presumpte reu no tingui domicili conegut…etc..”, però no ho ha fet, podent-ho fer (cal recordar que amb un any s’ha modificat fins a 3 cops la LECr :LO 5/2015, Llei 41/2015 i LO 13/2015 i en cap d’elles s’ha modificat aquest article, ni el 490)

2- Algunes antigues faltes penals, ara són considerades delictes lleus: per exemple, el delicte lleu de furt (art. 234 CP), delicte lleu de lesions (Art. 147 CP), delicte lleu de danys (Art. 263 CP), amenaces, coaccions…. però alhora hi ha delictes lleus que provenen de delictes menys greus i no pas de faltes penals, com per exemple l’omissió del deure de socors (art. 195.1 CP), ocupació no violenta d’un immoble (art. 245.2 CP), etc.. per la qual cosa no sembla lògic concloure que per uns casos que abans es podia detenir ara no es pugui, sense que expressament ho hagi previst la Llei.

3- La Disposició Addicional segona de la LO 1/2015, de reforma del Codi Penal, determina que  la instrucció i l’enjudiciament dels delictes lleus comesos després de l’entrada de la present llei, es substanciaran d’acord amb el procediment que es preveu per a les faltes. Posteriorment, especifica que les mencions contingudes en les lleis processals a les faltes s’hauran d’entendre referides als delictes lleus. No obstant, el títol de la Disposició addicional segona   és ” Instrucció i enjudiciament dels delictes lleus”. Per tant, estendre els efectes d’aquest precepte fora d’aquest marc és per sí mateix una mica agosarat. De fet, la Circular de Fiscalia 1/2015 (punt 2), que fa referència precisament a aquests delictes lleus, considera que l’afectació de la DA 2a afecta als arts. 962.1 i següents (manté els 3 procediments d’enjudiciament per faltes) i no fa cap esment a que afecti la detenció per faltes penals (arts. 495 CP).

https://www.fiscal.es/fiscal/PA_WebApp_SGNTJ_NFIS/descarga/Circular_1_15_delitos_leves.pdf?idFile=493cb7fe-7e13-45e2-bf20-e1d6c48106bd

 

Una vegada emmarcada la controvèrsia i fins que els Tribunals no assentin jurisprudència o fins i tot no es pronunciï el Tribunal Constitucional, hi haurà una acalorada discussió, tothora innecessària si el legislador hagués estat més explícit. Però sembla lògic pensar que si el legislador hagués volgut que no es pogués detenir per la comissió de delictes lleus, només hagués hagut de canviar l’article 490.1 que fa referència a la detenció per delicte, o el 495, sobre la detenció de faltes, però no ho ha fet, i per tant, sota el meu humil  parer cal entendre que es pot detenir per la comissió d’un delicte, de qualsevol, sense cap distinció, fins que no es canviï el redactat d’aquest article.

Ara bé, tot i que aquesta és només una postura davant la problemàtica generada davant aquestes recents modificacions, no cal dir que en qualsevol cas ha d’operar la prudència i el sentit comú dels agents, tenint en compte que si bé es pot interpretar que es pot detenir, en cap cas la Llei obligaria a detenir per aquesta nova modalitat delictiva. Cal recordar, a més, que la detenció és una mesura de privació de llibertat, restrictiva de drets, i que cal emprar-la quan sigui necessari o sempre que la Llei obligui (Art. 492 LECr). Per tant, utilitzar els mateixos criteris que per la detenció de les antigues faltes penals, també seria correcte, ajustat a la Llei i prudent.

En qualsevol cas, sotmetre a aquesta inseguretat i ambigüitat als milers de membres de les forces i cossos de seguretat en la seva tasca diària, juntament amb la resta d’operadors jurídics (advocats, Jutges i Fiscals), amb una qüestió tan important i vital com aquesta, resulta, si més no sorprenent, per no dir una altra cosa.

El debat està servit, a veure com s’anirà solucionant.

Albert Requena Mora

Advocat ICAB 34.143 i mosso d’esquadra en excedència 5700

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *