Comentaris sobre el nou delicte d’assetjament: Art. 172.ter Codi Penal

L’assetjament, és ara un nou tipus penal introduït per la Llei orgànica 1/2015 de 30 març, en vigor des de l’1 de juliol, dins el títol VI (dels delictes contra la llibertat), en el capítol III, de les coaccions.

És un delicte diferent al de l’assetjament sexual (arts. 184 i ss), atès que no fa referència a una conducta lasciva, de caire sexual, ni s’emmarca específicament dins de l’àmbit laboral, docent o de prestació de serveis. Aquest delicte  va més enllà i està destinat a oferir respostes a conductes  greus que abans quedaven impunes en no estar tipificades com a delicte.

El legislador ha volgut castigar la persona que de manera reiterada, sense arribar a produir-se necessàriament l’anunci explícit o no de la intenció de causar algun mal (amenaça) o la utilització directa de violència per coartar la llibertat de la víctima (coaccions)  menyscaba greument la llibertat i el sentiment de seguretat de la víctima, a qui se la sotmet a persecucions o vigilàncies constants, trucades reiterades, o altres actes continus d’assetjament.

L’art. 172.ter és molt casuístic i en el seu apartat primer preveu el tipus bàsic i en descriu la conducta típica:

“1. Será castigado con la pena de prisión de tres meses a dos años o multa de seis a veinticuatro meses el que acose a una persona llevando a cabo de forma insistente y reiterada, y sin estar legítimamente autorizado, alguna de las conductas siguientes y, de este modo, altere gravemente el desarrollo de su vida cotidiana:

1.ª La vigile, la persiga o busque su cercanía física.

2.ª Establezca o intente establecer contacto con ella a través de cualquier medio de comunicación, o por medio de terceras personas.

3.ª Mediante el uso indebido de sus datos personales, adquiera productos o mercancías, o contrate servicios, o haga que terceras personas se pongan en contacto con ella.

4.ª Atente contra su libertad o contra su patrimonio, o contra la libertad o patrimonio de otra persona próxima a ella.”

 Si la víctima és una persona especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, s’agreuja la pena de presó a 6 mesos fins a dos anys.

També s’agreuja la pena (d’un a dos anys de presó o treballs en benefici de la comunitat de 60 a 120 dies) quan l’ofès és alguna de les persones que enumera l’art. 173.2, és a dir, “quien sea o haya sido su cónyuge o sobre persona que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o sobre los descendientes, ascendientes o hermanos por naturaleza, adopción o afinidad, propios o del cónyuge o conviviente, o sobre los menores o personas con discapacidad necesitadas de especial protección que con él convivan o que se hallen sujetos a la potestad, tutela, curatela, acogimiento o guarda de hecho del cónyuge o conviviente, o sobre persona amparada en cualquier otra relación por la que se encuentre integrada en el núcleo de su convivencia familiar, así como sobre las personas que por su especial vulnerabilidad se encuentran sometidas a custodia o guarda en centros públicos o privados”,

 Es tracta d’un delicte semi-públic doncs per poder perseguir-lo és imprescindible que la víctima o el seu representat legal interposin denúncia, que no serà necessària en els casos de les persones enumerades a apartat 2 de l’art. 173, cas en el qual el Ministeri Fiscal podrà exercir l’acusació.

Les penes descrites s’imposaran sens perjudici de les que correspongui si a més a més s’han comès altres tipus de delictes (amenaces, coaccions, vexacions…)   (art. 172 ter.3)

Vista l’extensió d’aquest tipus penal la seva comissió la podem deduir en aquells casos en els quals en el moment de trencar-se una relació sentimental una de les parts no accepta la ruptura i assetja l’altra persona, la truca al mòbil o a casa reiteradament, li envia missatges per whats-app, e-mails, l’espera a la porta de casa, del treball, del gimnàs…encara que no l’amenaci i només vulgui “parlar amb ella per arreglar-ho”, però que ho faci de manera que importuna greument la víctima, que es pot veure obligada a canviar de telèfon, de costums quotidians,i al final acabar tenint por de trobar-se la persona assetjadora a qualsevol lloc.

No obstant, la comissió d’aquest tipus penal no esta únicament vinculat en l’ambit de la parella o de les relacions familiars i el podem deduir també d’altres casos en els quals una persona persegueix una altra provocant-li un sentiment d’asfíxia o angoixa, encara que pugui tenir una justificació inicialment legítima. I ens estem referint bàsicament en supòsits extrems de pràctiques de cobraments de deutes de morosos per vies extrajudicials, per exemple.

A partir d’ara veurem com és capaç d’aplicar aquest tipus delictiu la jurisprudència i on posa els límits del que està permès i del que no. En qualsevol cas, semblava que era necessari regular aquestes accions.

Albert Requena Mora

Advocat

Soci-director Requena Advocats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *