Sobre les penes d’inhabilitació i de suspensió de funcions per als funcionaris públics

Tant en dret administratiu com en dret penal hi ha conceptes que sovint presenten dubtes o ens generen certa confusió; ens referim a les penes d’inhabilitació absoluta, inhabilitació especial, la suspensió de funcions o càrrec públic i la separació del servei.

Pel que fa a la Jurisdicció penal, l’article 39 i següentsdel Codi Penal enumeren les penes privatives de drets que poden comportar la comissió d’alguns fets delictius:

  1. la inhabilitació absoluta: Significa la privació total d’honors, funcions o càrrecs públics, encara que siguin càrrecs electes. Aquesta pena està prevista com a mínim per 6 anys i màxim per 20. Per exemple: Delicte de rebel·lió (art. 472 CP).
  2. La Inhabilitació especial per ocupació o càrrec públic. Produeix  la privació definitiva de l’ ocupació o càrrec públic que es concreti en la Sentència, encara que sigui electe. Aquesta pena està prevista com a mínim per 3 mesos i com a màxim per 6 anys.Per exemple: Delicte de suborn (art. 419 CP).
  3. Suspensió d’ocupació o càrrec públic: No es perd la condició de funcionari sinó que només es suspenen les funcions durant el temps que dura la condemna. Per exemple: Delicte de falsedat documental per imprudència greu (art. 391 CP).

La imposició d’una pena d’inhabilitació, sigui quina sigui la seva durada, significa automàticament la pèrdua de la condició de funcionari públic. (Art. 63.e Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público, i art. 35.c del Decret legislatiu 1/1997, del text refós de la funció pública de Catalunya). Quan la pena d’inhabilitació ha esdevingut accessòria d’una pena privativa de llibertat, s’ha suspès l’execució de les dues d’acord amb les previsions de l’article 80 i següents del Codi penal, encara que la norma no ho preveu de manera expressa. Ara bé, aquesta interpretació comporta a la vegada un greuge cap a aquelles condemnes que la pena d’inhabilitació és la principal (no hi ha pena de presó, i per tant, amb una penología inferior), les quals en cap cas se’n podrà suspendre la seva execució en aquests termes.

Per als casos d’inhabilitació, l’article 68.2 del RDL 5/2015 preveu que els òrgans de Govern de les Administracions Públiques, a petició dels interessats, puguin rehabilitar els funcionaris sancionats per la jurisdicció penal amb penes d’inhabilitació. És a dir, de manera excepcional existeix aquesta mesura de gràcia, que comportaria que el funcionari seguís ostentant la seva condició funcionarial, una vegada complerta la pena (el seu atorgament equivaldria a la pràctica a que la sanció hagués estat una suspensió de funcions amb pèrdua de les retribucions).

Pel que fa al dret administratiu, aplicable per tots els cossos i escales, tant pels règims generals (administració general) com pels règims especials (mossos d’esquadra, policies locals, etc…), trobem les següents sancions:

  1. La suspensió de funcions amb pèrdua de les retribucions és una mesura contemplada en qualsevol règim disciplinari (general o específic) per a funcionaris públics que pot anar des d’un dia a 6 anys. No implica la pèrdua de la relació funcionarial.
  2. La separació del servei, prevista com la sanció administrativa més gravosa i sempre per la comissió d’una falta disciplinària molt greu, implica la pèrdua de la relació funcionarial que ostenta l’interessat vers l’administració que li imposa la sanció. Art. 63.d Real Decreto Legislativo 5/2015, i art. 35.b del Decret legislatiu 1/1997. Els efectes de la separació són de caràcter definitiu (art. 37 Dleg 1/97), amb l’excepció de la possibilitat de rehabilitació per separació del servei que preveu la legislació de règim local (Art. 220.4 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals)

Sovint hom es formula la següent pregunta: En cas d’haver estat inhabilitat (condemna penal) o separat del servei (sanció administrativa), es pot tornar a accedir a un càrrec de funció pública?

D’acord amb l’article 56.1.d) del RDL 5/2015, un dels requisits per poder accedir a un procés selectiu de funció pública és no haver estat separat del servei mitjançant expedient disciplinari, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial. La inhabilitació absoluta o especial, a diferència de la separació del servei, ho es per un temps determinat, finit el qual la persona interessada podria tornar a accedir a la funció pública si reuneix els requisits i supera el procés selectiu corresponent. No obstant, com ja s’ha apuntat, els efectes de la separació del servei són definitius (amb alguna excepció molt puntual).

No cal oblidar que en alguns règims disciplinaris de cossos especials, la mera condemna per un delicte, encara que no hi hagi una pena d’inhabilitació, pot significar automàticament la comissió d’una infracció molt greu que pot comportar, per sí sola, la separació del servei. (Vid. art. 68.1.e de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra – Haver estat condemnat per qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós amb pena privativa de llibertat o per qualsevol infracció penal de furt o estafa-,  art. 48.1.e) de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals[1]qualsevol conducta o actuació constitutiva de delicte dolós-,  l’art. 7.b Llei orgànica 4/2010, de 20 de maig, del règim disciplinari del Cos Nacional de Policia i l’art. 7.13 de la Llei orgànica 12/2007, de 22 de octubre, del régimen disciplinario de la Guardia Civil- la condemna per delicte dolós relacionat amb el servei o que causi un greu dany als ciutadans)

En conclusió, són molts els casos en els quals un funcionari públic, per actes fets inclús fora del seu àmbit laboral, pot acabar sancionat, ja sigui per la via penal o per la via disciplinària, amb la pèrdua de la relació funcionarial. Si tenim en compte també, que cada cop més la societat en conjunt i tots les operadors polítics i jurídics són més exigents amb el funcionari públic, al qual se li ha de pressuposar un comportament exemplar i ètic -,ens trobem que el tòpic d’un treball per a tota la vida, s’ha de prendre necessàriament amb certa cautela.

Albert Requena Mora

Advocat ICAB 34.143, mosso d’esquadra 5700 en excedència

[1] Tot i que la Llei 16/1991 no està derogada, pels motius que s’exposen en el següent  article, considero que per als policies locals de Catalunya els és d’aplicació la Llei orgànica 4/2010, d 20 de maig, del règim disciplinari del Cos Nacional de Policia http://blog.requenaadvocats.com/2015/08/10/quin-regim-disciplinari-es-daplicacio-als-policies-locals/

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *