Declarat nul un expedient disciplinari a un mosso d’esquadra per vulneració del principi de tipicitat

Mitjançant la Sentència 68/2016, de 17 de març, la Magistrada-Jutgessa del Jutjat Contenciós -Administratiu 6 de Barcelona, ha declarat nul·la de ple dret la resolució del Director General de la Policia de 4 de novembre de 2014, per la qual s’imposava a un membre del cos de mossos d’esquadra, una sanció d’un mes de sou i feina,  per una desobediència als superiors en l’exercici de les seves funcions (art. 69.a Llei 10/1994).

En les al·legacions que varem formular al plec de càrrecs ja varem advertir que s’estava vulnerant el principi de tipicitat; també ho varem fer en les al·legacions a la proposta de resolució, però els instructors dels expedients disciplinaris de la DAI, no acostumen a acceptar al·legacions que els advocats els formulem amb la millor de les intencions-mai he entès el motiu-. Per justificar la divisió entre òrgan instructor i òrgan sancionador, la resolució final la signa el Director General, tot i que a la pràctica signa sempre el que li diuen- .Finalment vam al·legar la vulneració d’aquest dret fonamental en el recurs contenciós-administratiu, i ha estat en aquesta instància, on ens han donat la raó i han declarat nul·la la resolució sancionadora.

El principi de tipicitat de les infraccions (dret fonamental previst en l’article 25.1 de la CE) és aplicable també al règim disciplinari dels funcionaris, tot i que amb alguns matisos, per estar en presència de relacions especials de subjecció, matisos que el Tribunal Constitucional ha anat concretant ( Sentències de 29 març i 15 novembre 1990) .

El principi de tipicitat significa que «el conjunt de les normes aplicables permeti predir, amb suficient grau de certesa, el tipus i el grau de sanció susceptible de ser imposat » ( STC 219/1989 i 61/1990), sense que sigui possible definir les conductes il·lícites en termes que per la seva vaguetat o amplitud deixin les mateixes en la més absoluta indefinició ( STC 116/1993 i 270/1994) .

La conducta que ha de merèixer retret disciplinari, doncs, ha de poder encaixar perfectament en la descripció de la infracció, no sent possible la interpretació extensiva o analògica de les mateixes. En aquest sentit, cal recordar que el Tribunal Constitucional rebutja l’aplicació de les normes fora dels supòsits i dels límits que elles mateixes determinen, tant en l’àmbit penal com en l’àmbit sancionador administratiu (SSTC 81/1995, de 5 de juny, 34/1996, d’11 de març, 64/2001, de 17 de març, 170/2002, de 30 de setembre..). El TC afirma que en cas contrari les mateixes es convertirien en una font creadora de delictes i de sancions i per la seva part, l’aplicació així de la norma així obtinguda invairia l’àmbit que només li correspon al legislador, en contra dels postulats del principi de separació de poders (SSTC 133/1987, de 21 de juliol, 142/2001, de 4 d juny).

Així doncs no es permet la interpretació extensiva ni l’analogia, que és precisament el que ha fet en primer terme la Divisió d’Afers Interns durant la tramitació de l’expedient i en segon terme el Director General de la Policia en sancionar el mosso d’esquadra per aquest concepte.

Cal dir però, que òbviament aquesta Sentència no haurà caigut gens bé al serveis jurídics del Departament d’Interior i molt probablement recorreran la Sentència davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tot i que en aquesta instància, seguirem defensant els interessos del nostre client amb la mateixa convicció que ho hem fet fins ara.

De moment doncs, enhorabona per l’agent al qual se li ha fet justícia.

Albert Requena Mora,

Advocat ICAB 34143

(En nom de l’equip de Requena Advocats)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *