Arxivada la causa contra dos mossos de l’Hospitalet acusats de tracte vexatori i omissió del deure de perseguir delictes

Mitjançant Interlocutòria d’1 de juny de 2015, el Jutjat d’Instrucció 4 de l’Hospitalet ha dictat el sobreseïment i arxiu de les Diligències Prèvies 586/2015-G, en les quals el Sr. J.R.M. es va personar com acusació particular contra dos agents del cos de mossos d’esquadra de l’ABP l’Hospitalet de Llobregat als quals acusava de tracte degradant, vexacions i omissió del deure de perseguir delictes.

El Jutge ha acceptat la sol·licitud d’arxiu que varem presentar en defensa dels dos agents, i ha acordat el sobreseïment entenent correctament que no s’aprecia cap indici de que el denunciant patís un tracte vexatori ni inadequat. En el mateix sentit, assegura que “carece de base inidicaria la atribución a los agentes investigados de un delito de omisión del deber de promover la persecución de delitos“. I és que aquest delicte, previst en l’article 408 del CP i amb penes d’inhabilitació de 6 mesos a 2 anys (Adjunt enllaç d’article sobre inhabilitació http://blog.requenaadvocats.com/2016/03/18/sobre-les-penes-dinhabilitacio-i-de-suspensio-de-funcions-per-als-funcionaris-publics/ ) d’acord amb el Tribunal Suprem (per totes la STS 846/1998,de 17 de juny) es configura com un delicte d’omissió en el qual el subjecte actiu (autoritat o funcionari públic que tingui el deure de perseguir delictes), ha d’haver conegut, per qualsevol via, la perpetració del delicte (no infraccions administratives) i davant aquest coneixement, ha de deixar de complir les seves funcions de manera patent, manifesta i total, ja sigui perquè no detingui el culpable o perquè no instrueix l’atestat o perquè posa en llibertat, il·lícitament, el responsable del delicte, cosa que en cap cas va succeir.

Els agents, davant l’explicació d’uns fets per part d’un ciutadà, tan sols li van dir que podia presentar denuncia a la pròpia comissaria o al mateix Jutjat, atès que ja hi havia un procediment penal en curs pel mateix assumpte i que els fets que explicava estaven relacionats i eren connexos a la causa judicial oberta. Tan sols això. La sorpresa va ser quan els agents varen ser citats per declarar com a imputats pel delicte d’omissió del deure de perseguir delictes, el qual no encaixa de cap de les maneres amb els fets tal i com varen passar.

Cal recalcar també que el Sr. J.R.M. és un vell conegut pels mossos, per la Guàrdia Urbana i també pels propis Jutjats pel gran nombre de denuncies i querelles que ha interposat contra tothom: Jutges, metges, policies, fiscals… i és que, a més a més, gaudeix de justícia gratuïta per personar-se com acusació particular en aquests assumptes, per no acreditar uns ingressos mínims (que cadascú tregui les conclusions que consideri)

En resum, enhorabona pels agents, que durant gairebé dos anys han estat imputats per uns delictes que no havien comès, de manera totalment injusta.

Albert Requena Mora

Advocat 34.143 i mosso en excedència 5700

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *