La desaparició de la falta de vexacions injustes al Codi Penal

Els insults i improperis, fins l’entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, eren les actituds que quedaven incloses dins l’àmbit de les vexacions injustes de caràcter lleu, fins fa poc tipificades com una falta en l’article 620.2 del Codi Penal, juntament amb les amenaces, coaccions i injúries de caràcter lleu.

Amb aquesta modificació, mentre que les amenaces i les coaccions lleus han passat a ser delicte lleu (art. 171.7  i 172.3 CP), les injúries i les vexacions de caràcter lleu, només han quedat penades quan la persona perjudicada sigui una de les persones previstes en l’art. 173.2 CP (cònjuge o parella, ascendents, descendents, germans, persona amb qui convisqui, etc…).

Les vexacions de caràcter lleu, d’acord amb la recent Sentència del Tribunal Suprem, de 22 de juny de 2016 , representen un atac de caràcter verbal o material en el qual el subjecte actiu es limita a envair, de manera superficial o lleu, la intimitat corporal o el patrimoni moral d’una persona amb actes que revelen un simple propòsit d’ofendre o vexar lleument.

Podem dir doncs, que els insults i els improperis han quedat despenalitzats del tot. Per veure què ha pogut canviar en la societat per tal que suposadament ja no tingui rebuig aquesta conducta, hem d’anar  a l’exposició de motius de la LO 1/2015, i sorprenentment ens trobem amb què el legislador considera que si bé les amenaces i les coaccions lleus mereixen retret penal, les injúries i les vexacions lleus no (abans estaven castigades exactament igual totes aquestes conductes), “por tratarse de ofensas de carácter privado cuya reparación puede exigirse en la vía jurisdiccional civil o mediante los actos de conciliación“.

Anem a veure: qui estarà disposat a emprendre mesures davant la jurisdicció civil o inciciar un procediment de mediació per unes injúries o vexacions lleus?

El cert és que si la societat ha canviat sigui possiblement a la inversa del que el legislador ha considerat i en aquest sentit, conductes o actes que fa uns anys eren en certa manera tolerats, ara es poden considerar ofensius, masclistes o xenòfobs.

I arribats fins aquí, cal considerar ara que un improperi de mal gust, de caràcter masclista i groller d’un home vers una dona a qui ni tan sols coneix, per posar un exemple, quedaria en l’esfera de l’àmbit estrictament privat de la persona ofesa, a la qual el legislador la commina a iniciar un procés de mediació amb l’agressor o a pagar-se un advocat p
er interposar una demanda civil?

Sense que calgui recuperar les antigues teories jurídico-filosòfiques de Hobbes (1588-1679) segons el qual “la finalitat de les lleis no és altra que limitar la llibertat natural dels homes per evitar que es matin entre sí”, en una societat com l’actual, amb la taxa d’escolarització i de nivell d’estudis més alts de la història, caldria entendre superats aquests pensaments i d’altres teories preventives o retributives, i apel·lant al més elemental sentit comú, el respecte entre tots i totes no s’hauria de vulnerar mai, i en conseqüència, no hauria de ser objecte de retret penal.

Ara bé, l’afirmacióinsultos anterior no és res més que una utopía i malauradament es cometen ofenses i vexacions a diari. És més, amb la irrupció de les xarxes socials en la nostra vida, parapetats amb un avatar que inicialment ens atorgaria un fals anonimat, aquestes conductes cada vegada són més habituals.

Per aquest motiu, caldria esperar que l’Estat mitjançant l’Ius Puniendi (o poder per castigar) d’una banda servís per evitar la comissió del fet delictiu i en cas que la persona vulgués expressament trencar les mínimes normes de convivència tingués una conseqüència punitiva i per altra, que el ciutadà es pugués sentir en certa manera protegit davant actituds socialment reprobables.

Resulta evident que el Dret Penal no ha de regular tots els comportaments en societat, sinó que ha d’evitar els atemptats més greus sobre béns jurídics importants (principi d’última ratio), però arribar precisament a despenalitzar les vexacions injustes, tampoc considero que pugui ser un avenç per a la convivència i respecte entre tots i totes.

Albert Requena Mora

Advocat ICAB 34.143 i mosso d’esquadra en excedència 5700

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *