Els treballadors dels transports públics tenen condició d’agents de l’autoritat?

Darrerament ja són massa les notícies que ens arriben referent a agressions a treballadors del transports públics com ara Metro, RENFE, FFCC, Tram, Bus…. i és que, a banda de l’anàl·lisi de la crisi de valors que pateix la societat actual, que correspondria ene tot cas a sociòlegs, criminòlegs o psicòlegs, etc…, com a advocat em correspon l’ànàlisi jurídic de la protecció jurídica dels treballadors i interventors dels transports públics.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/augmenten-els-actes-vandalics-i-les-agressions-a-renfe/video/5635861/

Els interventors dels transports públics tenen condició d’agents de l’autoritat? sovint hi ha la creença que tenen una especial protecció jurídica però la veritat és que ni les lleis ni la Jurisprudència s’han postulat en el mateix sentit i no hi ha una doctrina unànime que avali cap de les dues tesis.

Per una banda, la Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària , que regula els ferrocarrils, metro i cremalleres de Catalunya preveu, en el seus articles 38.2 i 3 i 60.2, que els funcionaris i interventors d’aquests transports tinguin la consideració d’agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions. Per altra banda, la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, que va modificar la llei 12/1987, de 28 de maig, reguladora del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor, va afegir una tercera disposició addicional,  que considerava que els revisors i inspectors d’autobusos havien de tenir la condició d’agents de l’autoritat.

Aquestes previsions però, la Jurisprudència les ha hagut de interpretar i suavitzar i es basa en el fet que una Llei de caràcter administratiu no pot modificar el Codi Penal, per untema merament competencial, que emana dels articles 25 i 149.1.6a de la Constitució espanyola. Regulat en lleis autonòmiques, la consideració d’agents de l’autoritat per tant, només ho podria ser en un sentit administratiu i no de protecció penal, i per tant, els treballadors dels transports públics estaran facultats a sol·licitar el bitllet als usuaris i en el cas que no el tinguin, requerir-los la seva identificació als efectes de la tramitació de la denúncia corresponent, però no tenen la consideració penal d’agents de l’autoritat en el sentit penal, com sí que tenen, per exemple els policies, funcionaris de presons, agents rurals o el personal docent i sanitari en exercici de les seves funcions o en ocasió d’elles, recentment incorporats en l’article 550 del Codi Penal.

La Sentència 66/2015 de la Secció Sisena de l’Audiència Provincial ho deixa ben clar en el seu Fonament de dret Segon: “los revisores o inspectores de TMB, en la función de fiscalizar el pago de precios públicos por los usuarios del transporte, no tienen la condición de funcionarios públicos ni de agentes de la autoridad a efectos penales“. Assegura posteriorment que “extender la protección reforzada a los empleados de la empresa que se limitan a comprobar si se ha abonado o no el billetResultado de imagen de vigilantes metroe de transporte, constituye un exceso. Exceso que, de convertirse en regla, hipertrofiaría hasta tal punto el ámbito subjetivo de los delitos contra el orden público que provocaría que cualquier persona, pública o privada (la concesionaria y sus empleados) directa o indirectamente relacionada con la actividad debiera ver reforzado penalmente su estatus. No habría argumentos para refutar la afirmación de que agredir al trabajador de la piscina municipal que cobra al usuario el ticket de acceso al recinto incurriría en un delito de atentado”.

No obstant, curiosament la mateixa secció de l’AP de Barcelona, en la Sentència 593/2015, de 9 de juliol, i per tant, posterior, condemna per un delicte d’atemptat a qui va agredir un revisor de RENFE, tot i que no argumenta el motiu i només desestima el recurs interposat contra la Sentència condemnatòria del Jutjat Penal. També trobem que l’Audiència Provincial de Madrid, en la Sentència 390/2013, considera que el revisor de la RENFE agredit tenia la condició d’agent de l’autoritat, i desestima l’al·legació formulada contra la sentència condemnatòria en el fet que duia una placa on constava expressament que en l’exercici de les seves funcions tenia consideració d’agents de l’autoritat. Així doncs, tenim que un assumpte tant important i que a la vegada comporta una evident preocupació, com són les agressions als treballadors i treballadores dels transports públics, no està regulat de manera clara a la vegada que els propis Tribunals ho han interpretat contradictòriament.

Pel que fa als membres del personal de seguretat privada, en la reforma del Codi Penal de 2015, per primera vegada se’ls ha tingut en consideració i s’ha acceptat la seva condició d’agents de l’autoritat (veure art. 554.3.b CP), però només en aquells casos en els quals se’ls agredeixi o intimidi greument i sempre que vagin degudament uniformats i desenvolupin activitats en cooperació i sota el comandament de les forces i cossos de seguretat. En el mateix sentit ho preveia l’article 31 de la Llei 5/2014, de 4 d’abril, de seguretat privada. No obstant cap de les les dues previsions està fent referència als vigilants de seguretat privada quan realitzin tasques habituals, de la mateixa manera que exclou el delicte de resistència i desobediència greus (Art. 556 cP).

La inseguretat jurídica que han arribat a generar unes lleis poc clares i determinants, junt amb uns Tribunals incapaços d’adoptar una única línia jurisprudencial, comporta necessàriament un panorama desalentador per aquells treballadors i treballadores que dia rere dia vetllen per la normalitat i la seguretat en els diferents serveis de transport públic.

Des d’aquí m’agradaria fer extensiu el meu suport a tot el col·lectiu afectat, i és que cada dia aquesta feina esdevé més complicada. Com a mostra, adjunto enllaç del Youtube on un usuari s’autolesiona per incuplar els vigilants de seguretat de la RENFE .

 

Albert Requena Mora

Advocat ICAB 34.143

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *