Tot el suport al cos d’agents rurals.

Encara consternat pel doble assassinat a Aspa, de dos agents rurals mentre feien la seva feina, abans de tot vull fer arribar el meu condol i tota la meva estima a les families, companys i amics.

Com a mosso d’esquadra vaig fer molts controls de caça a les comarques del Bages, Berguedà, Osona, Solsonès i Anoia i per sort mai vaig tenir cap ensurt. També és cert que en la majoria de casos els caçadors no ens rebien de bon grat, i si bé accedien sempre a les inspeccions i requeriments que els fèiem, també eren freqüents les queixes vers la nostra feina.

Dels fets ocorreguts a Aspa, em pregunto què li pot passar pel cap a una persona per fer una cosa com aquesta.  La resposta és que m’és ben igual. Només em preocupa ara el mal que ha fet i les vides que ha destrossat.

L’acció d’Ismael Rodríguez vers els agents rurals no es pot excusar des de cap punt de vista. En primer lloc s’ha de caçar amb tots els permisos i documentació en regla, cosa que ja no tenia. Després, cal desmuntar l’arma quan els agents de l’autoritat t’ho demanen, fins i tot abans, només que s’apropin, cosa que tampoc va fer. I finalment, disparar a sang freda contra dues persones totalment indefensos i sense possibilitat de repel·lir l’agressió comporta la comissió de dos homicidis amb traïdoria, que transformen Ismael Rodríguez en un assassí, d’acord amb l’article 139.1.1 del Codi Penal, amb penes de 15 a 20 anys per cadascun dels dos crims. Però a més, el fet comès contra agents de l’autoritat comporta que també hagi comès un delicte d’atemptat agreujat per haver-se comès amb arma de foc (art 551.1) cosa que es configura en el que s’anomena concurs ideal de delictes (Art. 77) i comporta la pena en la meitat superior del delicte més greu, i ens apropa a una pena d’entre 20 a 25 anys per cada crim. Malauradament no és d’aplicació la presó permanent revisable per no donar-se el requisits de l’article 140.1.

Cal recordar que els agents rurals són agents de l’autoritat, d’acord amb l’article 3.4 de la llei 17/2003, de 4 de juliol, i en l’exercici de les seves funcions, qui escomet contra ells, comet un delicte d’atemptat, previst en l’article 550 en relació al 551 del Codi Penal. El respecte que un caçador ha de tenir vers un agent de l’autoritat quan s’apropa és extrem, no valen discussions ni preguntes. Abans de res ha d’abaixar l’arma i deixar-la en posició de seguretat, descarregada.

I no, no valen com atenuants el fet que hagi estat ell qui va trucar a la policia ni que ara es mostri penedit. Tampoc el fet de dir que no se’n recorda de res. El penediment només serveix com a causa d’exclusió de responsabilitat penal en alguns delictes, no en l’assassinat.

Ara no és el moment de buscar altres responsables, però caçadors i administracions públiques hauran de fer examen de consciència i crear el marc perquè mai més pugui passar una cosa tan terrible.

Ara toca recolzar les famílies, els companys i amics de manera incondicional. Una forta abraçada per tots i totes i sobretot, no defalliu en la vostra feina de protegir la natura i els ciutadans que volem gaudir d’ella.

Albert Requena Mora

Advocat i mosso d’esquadra en excedència.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *