El Tribunal del Jurat absol un policia de malversació de fons

Ahir  vam escoltar el veredicte de NO CULPABILITAT sobre la imputació d’un funcionari de policia, acusat d’haver-se quedat un telèfon mòbil valorat en 30€ que estava guardat a la oficina d’objectes perduts.

Tant el Ministeri Fiscal com l’acusació particular  demanaven 6 mesos de presó, multa  de dos mesos amb una quota de 6€ per dia, i sis mesos de suspensió de sou i feina. En cas de condemna, vindria després la sanció disciplinària tipificada com a molt greu, que pot comportar la separació del servei.

El procediment judicial, per matèria, necessàriament havia de ser el Tribunal del Jurat, una institució molt qüestionada, amb acèrrims detractors i defensors. Es tracta del procediment més complex i costós que existeix en el nostre ja de per sí col·lapsat i lent sistema judicial penal.  I tot, per un mòbil de 30 €!

Amb la reforma del Codi Penal del 2015 es va modificar la definició del delicte de malversació de fons (432.2 CP), el qual fa una remissió expressa al concepte i definició del delicte d’apropiació indeguda (253 CP) i que castiga aquell qui (el delicte de malversació exigeix que sigui funcionari públic), en perjudici d’altri, s’apropiï per a sí o per a un mateix, de diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble, que haguessin rebut en dipòsit, comissió o custòdia.

El problema rau primer de tot en què el Codi penal no distingeix entre delictes lleus o menys greus  per tant, amb independència de la quantia, sempre serà delicte de malversació i sempre es tramitarà pel procediment del Tribunal del Jurat! I on està el límit? en 30€? en 1 €? en 0,1€? No seria d’aplicació el principi d’última ràtio o d’intervenció mínima del dret penal i deixar per aquesta jurisdicció les vulneracions més greus per la pau i la convivència social?

Després d’una instrucció de més de 4 anys, amb desenes de declaracions, escrits, recursos, diligències..arriba el judici i amb ell l’elecció del Jurat: 25 persones de les quals n’havíem d’elegir només 11 (9 titulars i 2 suplents). Cada part en podíem recusar fins a 4 sense justificació. Un a un als elegits els plantegem preguntes i decidim quins no volem com a Jurats, per intuïció. Són gent normal, sense coneixements de dret: una mestressa de casa, 3 estudiants, un professor…però amb un denominador comú: a cap d’ells li fa especial il·lusió ser jurat popular.

El judici comença i dura 3 dies, al quart, la deliberació del Jurat. Tot va transcorrent amb normalitat però la peculiaritat del Jurat et crea, com advocat, molts dubtes i incerteses. Arriben els informes finals al tercer dia de judici  i el Ministeri Fiscal i el lletrat de l’acusació estan francament brillants. Com a defensa, toca argumentar i convèncer els Jurats de tot el contrari. I ho fas de la millor manera que saps o ets capaç d’expressar-te,  amb convenciment. S’acaba la jornada i quedem convocats tots per al dia següent, la darrera sessió, per formular l’objecte del veredicte (les afirmacions sobre les quals el Jurat s’haurà de pronunciar) i perquè aquest deliberi i dicti la fatídica conclusió final: CULPABLE O NO CULPABLE.

Després d’una impecable explicació per part del Magistrat-President de les regles del joc, es commina als membres del Tribunal a decidir sota el seu bon criteri i consciència. I se’ns diu a les parts que podem marxar però que hem d’estar disponibles perquè en qualsevol moment ens poden trucar i hem de personar-nos en menys d’una hora per escoltar el veredicte. Hores d’espera llarga i d’incertesa. Molta incertesa. Arriba la trucada i ens adrecem al Palau de Justícia. Nervis. Silenci. Tothom al seu lloc. D’entre els membres del Jurat s’erigeix com a portaveu un noi que no té més de 20 anys. I amb una convicció  inusual per l’edat i amb un respecte absolut pels pre

sents, explica punt per punt les conclusions a les quals han arribat, i el perquè. Constata contradiccions entre les declaracions del judici i la instrucció que no eren senzilles de veure si no havies prestat atenció. Es tracta d’un sistema cruel, que s’ha d’aguantar estoicament.

Els jurats s’ho han pres amb molta responsabilitat i seriositat. Amb una enorme responsabilitat. I finalment, consideren no provats els fets i per tant declaren la NO CULPABILITAT del fins ara acusat. El Magistrat-President dicta Sentència absolutòria  in voce que després plasmarà per escrit. El client, de 53 anys, no pot aguantar l’emoció i li cauen les llàgrimes, perquè per fi ha acabat un malson que ha durat 4 anys. Baixem de l’estrada i s’abraça amb la lletrada Sara Fernández, que també ha treballat en el cas i que, tot i haver acabat la seva jornada laboral, ha volgut venir per escoltar el veredicte. I després m’abraça a mi, i és quan te n’adones que la feina feta ha valgut la pena. La millor recompensa. La màxima satisfacció.

 

Albert Requena Mora

ICAB 34.143

2 thoughts on “El Tribunal del Jurat absol un policia de malversació de fons

  1. És a dir… Entenem que no s’ha acreditat.que agafés el mòbil.

  2. Benvolgut Enrique,
    Les Sentències del Tribunal del Jurat són complexes en el sentit que al Tribunal se’ls presenten diverses afirmacions i han de dir si queden provades o no. Perquè quedi provat un fet desfavorable es necessiten 7 vots a favor i en aquest cas, a l’afirmació formulada de si havia quedat acreditat que el Sr. XXXX va agafar el mòbil, van votar a favor 1 i en contra 8. Per tant, un fet no aprovat per majoria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *