El Tribunal del Jurat absol un policia de malversació de fons

Ahir  vam escoltar el veredicte de NO CULPABILITAT sobre la imputació d’un funcionari de policia, acusat d’haver-se quedat un telèfon mòbil valorat en 30€ que estava guardat a la oficina d’objectes perduts.

Tant el Ministeri Fiscal com l’acusació particular  demanaven 6 mesos de presó, multa  de dos mesos amb una quota de 6€ per dia, i sis mesos de suspensió de sou i feina. En cas de condemna, vindria després la sanció disciplinària tipificada com a molt greu, que pot comportar la separació del servei.

El procediment judicial, per matèria, necessàriament havia de ser el Tribunal del Jurat, una institució molt qüestionada, amb acèrrims detractors i defensors. Es tracta del procediment més complex i costós que existeix en el nostre ja de per sí col·lapsat i lent sistema judicial penal.  I tot, per un mòbil de 30 €!

Amb la reforma del Codi Penal del 2015 es va modificar la definició del delicte de malversació de fons (432.2 CP), el qual fa una remissió expressa al concepte i definició del delicte d’apropiació indeguda (253 CP) i que castiga aquell qui (el delicte de malversació exigeix que sigui funcionari públic), en perjudici d’altri, s’apropiï per a sí o per a un mateix, de diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble, que haguessin rebut en dipòsit, comissió o custòdia.

El problema rau primer de tot en què el Codi penal no distingeix entre delictes lleus o menys greus  per tant, amb independència de la quantia, sempre serà delicte de malversació i sempre es tramitarà pel procediment del Tribunal del Jurat! I on està el límit? en 30€? en 1 €? en 0,1€? No seria d’aplicació el principi d’última ràtio o d’intervenció mínima del dret penal i deixar per aquesta jurisdicció les vulneracions més greus per la pau i la convivència social?

Després d’una instrucció de més de 4 anys, amb desenes de declaracions, escrits, recursos, diligències..arriba el judici i amb ell l’elecció del Jurat: 25 persones de les quals n’havíem d’elegir només 11 (9 titulars i 2 suplents). Cada part en podíem recusar fins a 4 sense justificació. Un a un als elegits els plantegem preguntes i decidim quins no volem com a Jurats, per intuïció. Són gent normal, sense coneixements de dret: una mestressa de casa, 3 estudiants, un professor…però amb un denominador comú: a cap d’ells li fa especial il·lusió ser jurat popular.

El judici comença i dura 3 dies, al quart, la deliberació del Jurat. Tot va transcorrent amb normalitat però la peculiaritat del Jurat et crea, com advocat, molts dubtes i incerteses. Arriben els informes finals al tercer dia de judici  i el Ministeri Fiscal i el lletrat de l’acusació estan francament brillants. Com a defensa, toca argumentar i convèncer els Jurats de tot el contrari. I ho fas de la millor manera que saps o ets capaç d’expressar-te,  amb convenciment. S’acaba la jornada i quedem convocats tots per al dia següent, la darrera sessió, per formular l’objecte del veredicte (les afirmacions sobre les quals el Jurat s’haurà de pronunciar) i perquè aquest deliberi i dicti la fatídica conclusió final: CULPABLE O NO CULPABLE.

Després d’una impecable explicació per part del Magistrat-President de les regles del joc, es commina als membres del Tribunal a decidir sota el seu bon criteri i consciència. I se’ns diu a les parts que podem marxar però que hem d’estar disponibles perquè en qualsevol moment ens poden trucar i hem de personar-nos en menys d’una hora per escoltar el veredicte. Hores d’espera llarga i d’incertesa. Molta incertesa. Arriba la trucada i ens adrecem al Palau de Justícia. Nervis. Silenci. Tothom al seu lloc. D’entre els membres del Jurat s’erigeix com a portaveu un noi que no té més de 20 anys. I amb una convicció  inusual per l’edat i amb un respecte absolut pels pre

sents, explica punt per punt les conclusions a les quals han arribat, i el perquè. Constata contradiccions entre les declaracions del judici i la instrucció que no eren senzilles de veure si no havies prestat atenció. Es tracta d’un sistema cruel, que s’ha d’aguantar estoicament.

Els jurats s’ho han pres amb molta responsabilitat i seriositat. Amb una enorme responsabilitat. I finalment, consideren no provats els fets i per tant declaren la NO CULPABILITAT del fins ara acusat. El Magistrat-President dicta Sentència absolutòria  in voce que després plasmarà per escrit. El client, de 53 anys, no pot aguantar l’emoció i li cauen les llàgrimes, perquè per fi ha acabat un malson que ha durat 4 anys. Baixem de l’estrada i s’abraça amb la lletrada Sara Fernández, que també ha treballat en el cas i que, tot i haver acabat la seva jornada laboral, ha volgut venir per escoltar el veredicte. I després m’abraça a mi, i és quan te n’adones que la feina feta ha valgut la pena. La millor recompensa. La màxima satisfacció.

 

Albert Requena Mora

ICAB 34.143

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *