El delicte de desordres públics. Novetats després de la reforma del 2015

Amb els complicats moments que estem vivint, resulta important fer un petit anàlisi jurídic per veure quines han estat les novetats i els canvis que ha experimentat el delicte de desordres públics després de la modificació del Codi Penal amb la Llei orgànica 1/2015.

El tipus bàsic del delicte de desordres públics està previst en l’article 557 CP:

 1. Quienes actuando en grupo o individualmente pero amparados en él, alteraren la paz pública ejecutando actos de violencia sobre las personas o sobre las cosas, o amenazando a otros con llevarlos a cabo, serán castigados con una pena de seis meses a tres años de prisión.
Estas penas serán impuestas sin perjuicio de las que pudieran corresponder a los actos concretos de violencia o de amenazas que se hubieran llevado a cabo.
2. Con las mismas penas se castigará a quienes actuaren sobre el grupo o sus individuos incitándoles a realizar las acciones descritas en el apartado anterior o reforzando su disposición a llevarlas a cabo.

Si desgranem l’article del tipus bàsic veiem que abans es castigava el fet d’actuar en públic -cosa difícil de demostrar i que comportava la quasi totalitat de les absolucions- i ara s’amplia el tipus delictiu a actuar individualment però emparat en grup. Per tant, moltes de les conductes que abans del 2015 quedaven impunes, ara podran ser condemnades.

Es castiga el fet d’alterar la pau pública -concepte jurisprudencial més ampli que l’ordre públic- executant actes de violència sobre les persones o les coses. Per tant, amb la reforma, ja no s’exigeix un resultat lesiu sinó la mera activitat d’executar actes de violència. A més a més, ara ja no cal acreditar que la finalitat era alterar la pau pública -cosa que era difícil de demostrar- sinó que caldrà acreditar que efectivament s’ha alterat.

La Jurisprudència ha considerat que l’alteració de la pau pública es produeix amb el llançament d’objectes a la policia, la crema de contenidors, pneumàtics, llançament de còctels molotov, creació de barricades, etc…

A més a més, ara es castiga el fet d’amenaçar en dur a terme aquests actes, i a més amb la mateixa pena, inclús abans que s’hagi comès cap acte d’alteració de la pau pública.

Major sorpresa causa l’apartat segon, que castiga també la incitació a realitzar el delicte de l’apartat 1, quan la incitació a cometre el delicte -encara no s’ha comès ni s’exigeix que es cometi- està penat exactament igual que la pròpia comissió. Però cal analitzar a més a més, que es castiga igual que el delicte, aquell que reforça la idea al que l’anava a cometre, és a dir, no és necessari que es cometi el delicte i es castiga aquell que “anima” o “esperona” al que ja tenia previst fer-ho i per tant, tampoc influeix en l’acció.

A banda del tipus bàsic, l’article 557 bis descriu el tipus agreujat del delicte de desordres públics, penal amb presó d’una sis anys, quan concorrin alguna de les següents circumstàncies:

1. ª Cuando alguno de los partícipes en el delito portare un arma u otro instrumento peligroso, o exhibiere un arma de fuego simulada.

2. ª Cuando el acto de violencia ejecutado resulte potencialmente peligroso para la vida de las personas o pueda causar lesiones graves. En particular, están incluidos los supuestos de lanzamiento de objetos contundentes o líquidos inflamables, el incendio y la utilización de explosivos.

3. ª Cuando los hechos se lleven a cabo en una manifestación o reunión numerosa, o con ocasión de alguna de ellas.

4. ª Cuando se llevaren a cabo actos de pillaje

5. ª Cuando el autor del hecho se prevaliera de su condición de autoridad, agente de ésta o funcionario público.

6. ª Cuando se lleven a cabo con ocultación del rostro y así se dificulte la identificación de sus autores.

El tipus agreujat del delicte, abasta la gran majoria de fets i casos possibles, la qual cosa arriba a  desvirtuar el tipus bàsic que serà difícil d’aplicar.

Si analitzem l’apartat primer ens donem compte que no s’exigeix que s’utilitzi cap arma, ni tan sols que s’esgrimeixi, sinó que només és necessari que es dugui aquesta arma o objecte perillós. Això es pot explicar per la perillositat potencial de qui altera l’ordre públic portant una arma o objecte perillós (pals, tubs per utilitzar com a bazookas, pedres, tiradors o tirachinas…). Pel que fa a l’arma simulada sí que s’exigeix la seva exhibició atès que altrament no suposaria un perill ni potencial ni real.

L’apartat segon no exigeix un resultat sinó que requereix només un perill greu per la vida o la integritat física de les persones.

El punt tercer, fa referència a que els fets es duguin a terme en el transcurs d’una manifestació, que és on habitualment es donen aquests fets, o en una reunió de persones (per evitar que no s’entengui que es tracta d’una manifestació d’acord amb els requisits que exigeix la Llei orgànica 9/1983 –  concurrencia concertada y temporal de más de 20 personas, con finalidad determinada– ) i en ocasió d’elles. Ja no es podrà al·legar que una persona no tenia res a veure amb la manifestació principal o que estava actuant sol.

Finalment es considera un agreujant el fet de cometre aquests fets amb la cara tapada per dificultar la seva identificació.

Però el delicte de desordres públics també contempla altres conductes que no han estat modificades i que contrasten amb una penalitat molt més baixa que les conductes anteriorment descrites però no per això a priori menys greus:

Artículo 558: Serán castigados con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses, los que perturben gravemente el orden en la audiencia de un tribunal o juzgado, en los actos públicos propios de cualquier autoridad o corporación, en colegio electoral, oficina o establecimiento público, centro docente o con motivo de la celebración de espectáculos deportivos o culturales.

Artículo 559: La distribución o difusión pública, a través de cualquier medio, de mensajes o consignas que inciten a la comisión de alguno de los delitos de alteración del orden público del artículo 557 bis del Código Penal, o que sirvan para reforzar la decisión de llevarlos a cabo, será castigado con una pena de multa de tres a doce meses o prisión de tres meses a un año.

Artículo 560: 1. Los que causaren daños que interrumpan, obstaculicen o destruyan líneas o instalaciones de telecomunicaciones o la correspondencia postal, serán castigados con la pena de prisión de uno a cinco años.
2. En la misma pena incurrirán los que causen daños en vías férreas u originen un grave daño para la circulación ferroviaria de alguna de las formas previstas en el artículo 382. (en tot cas concordaria amb l’article 385)
3. Igual pena se impondrá a los que dañen las conducciones o transmisiones de agua, gas o electricidad para las poblaciones, interrumpiendo o alterando gravemente el suministro o servicio.

En resum, a la vista dels greus aldarulls que s’han comès en els darrers anys a les grans ciutats, el legislador ha optat per una reforma del codi penal que castiga durament aquestes conductes i per una fórmula jurídica que dificultarà la defensa de les persones que siguin acusades per aquests delictes.

 

Albert Requena Mora

Advocat ICAB 34.143 i mosso d’esquadra en excedència 5700

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *